COMUNITAT

Quins equips de professionals requereixen els museus per donar resposta als reptes de la participació de la comunitat?

Com trenquem les rigideses administratives i burocràtiques per treballar de manera transversal amb altres sectors implicats en el benestar de la comunitat (salut, educació, joventut, igualtat, etc.)?

Quines formes d’exclusió practiquen els museus, tant conscientment com inconscientment, i com podrien deixar de fer-ho?

Quines transformacions en l’estructura organitzativa, la composició del personal, les formes de gestió i els processos de presa de decisions dels museus cal dur a terme per situar realment al centre les comunitats i ser un agent de canvi social? I fins a quin punt pot/està disposat el museu a assumir aquestes transformacions?

Com pot funcionar el museu, més enllà de l’afirmació i la celebració, per incorporar l’autoqüestionament i la contradicció com a bases de la interlocució amb col·lectius diversos?

Poden i han de convertir-se els museus en espais d’acció comunitària, promovent el diàleg, la cohesió social i la resolució de problemes col·lectius actuals?

És possible desconstruir el “museu norma”? És possible piratejar-lo dinamitant la idea de veritat absoluta perquè convisquin múltiples mirades i sentiments al museu? Es reconeixen les emocions com a components clau de les pràctiques museístiques?

És possible una nova institució capaç de connectar comunitats locals i internacionals, creant xarxes sostenibles i significatives? És possible l’alteritat i l’empatia institucional al museu?